Hi ha una cosa que salta a la vista a tots els indrets de Vietnam que hem conegut: la obsessió de moltes dones per mantenir la pell ben blanca. Sota la calor, el sol aclaparador i nedant en la xafogor humida, criden l’atenció les mànigues llargues, mitges, guants llargs del tipus Hilda, ombrel·les, caputxes, grans ulleres i barrets ben amplis. Tot un aparell vestuari antinatural amb l’objectiu de mantenir la blancor de la pell.
Sembla que la cosa ve de ben lluny. Les dones a Vietnam estan disposades a fer grans sacrificis per a evitar la morenor que tantes dones i homes cerquen a les platges de casa nostra.
La pell pigmentada és sinònim de treball als arrossars, de mans endurides, de fronts suosos, és sinònim de “currela”. I per més fals i martells que pengin en els edificis oficials del país, el treball manual i els seus símptomes són encara per a molta gent un estigma. La pell fosca és sinònim de feina, de classe baixa i d’un passat que moltes aquí, fan grans esforços per allunyar-lo tan ràpid com els hi sigui possible.
La marca de Cain, el llaurador. La obsessió blanca.
... Aquests orientals estàn ben tocats del bolet!, amb lo "guapos" que estarien ben morenets!.Em diu ta mare que si et trobas un elefantet ben petitet, el portis a casa que ja li trobarem un reconet.
ResponEliminaCompte vidal que t'agafo la paraula! lo que està escrit està escrit, i nosaltres, ahir ja varem anar a fer un passeig en elefant per localitzar-ne un de petitet i portar-lo cap a casa :)
ResponElimina