Dia 4
Ho Chi Minh – Can tho
Cap al delta del Mekong! Ens desplacem en bus i optem per fer parada al poble de Can Tho, allà podrem veure els mercats flotants i està a mig camí de la illa Phu Quoc.
La veritat és que logísticament, fins al moment tot està resultant molt senzill. El Bus molt correcte i la gent molt amable. Majoritàriament no t’entenen, ni nosaltres a ells, però somriuen i fan que si amb el cap,... com nosaltres!
Aquí es fa de nit molt aviat, així que a les 19 hores ja estàvem instal·lats al poble, ja teníem barca pel matí següent i ja estàvem sopats i tot!
Ens hostatgem en una pensió familiar al final d’un carreró de pel·lícula, ple de fotos de la senyora i el marit quan eren joves. Les del marit són totes en plan Bruce Lee, cara molt seria, cabell llarg i sense camisa per lluir tableta. Un espectacle.
L’excursió pel poble va ser tot un festival. Totes les cases estan oberta de bat a bat. Vas caminant i veus a l’avia resant, la mare fent menjar, el pare tombat a l’hamaca que tenen al mig del menjador, la nena adolescent llegint la caràtula del CD de pop vietnamita del moment,... la intimitat sembla reservada tan sols a l’habitació de dormir. La resta és “inticompartit”.
Els carrils són domini de les motos i les voreres... també. Bé de les motos i de qualsevol altre andròmina que qualsevol vulgui deixar-hi: paradetes de menjar, mostrari dels comerços, cotxes aparcats... en fi que no hi ha manera de caminar més de deu metres sense haver de baixar i caminar pels carrils esquivant el trànsit de motos.
La pluja és un continu. De cop, cau el diluvi universal, i igual que ha vingut, marxa...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
chúng tôi muốn nghe giọng nói của bạn