Vago nº4: El camarot dels germans Marx i la ONU

Dia 13 - nit

Sapa – Hanoi

Van dos de Madrid, dos de Barcelona, un parell d’anglesos, una luxemburguesa i un danès... sembla un acudit, però en realitat és la descripció d’una de les nits més divertides del viatge.

Després de la pallissa que portàvem a les esquenes, res ens venia tan de gust com una dutxa, un bon sopar i un llitet tou i acollidor. Lo primer resultava inviable per desgracia dels qui ens envoltaven, lo segon va ser substituït per uns noddles a corre cuita, i lo tercer sabíem que fins a la següent nit com a mínim no es donaria. Per davant teníem dotze hores de tren nocturn fins Hanoi.

L’expectativa era nul·la, resar perquè el cansament fes efecte i poguéssim dormir unes poques hores.

Però en aquest tipus de viatges del res apareix algú, i com a la cançó d’Ikea, on en caben dos caben tres, i si caben tres, perquè no 8? Total, que acabes organitzant un guateque al spanish style.

Tot va començar amb la coneixença de dos madrilenys just al arribar al tren, el Toni i la Sol. Dos amics amb els que ens vàrem caure en gràcia molt ràpid. Ens venia de gust poder xerrar sense haver d’estar al passadís del tren, així que la Vidal va fer alguna caigudeta d’ulls als companys vietnamites del nostre vagó i van accedir a canviar-se per ells.

Paral·lelament, la nena havia fet amistat amb un noi anglès i la seva xicota que, tot i ser de Luxemburg, s’anaven trobant pel món perquè per la feina d’ella (aromateràpia i artteràpia –i no era rara ni zen) la portava per arreu. També van ser convidats al vagó 4.

Ja érem 6, però la Sol I el Toni havien conegut al seu treking un danès molt catxondo que, òbviament, també va ser adoptat.

Encara ens faltava alguna cosa... Anglaterra és gran i tan sols teníem a Londres representada, així que pel camí també vàrem afegir a un noi de Glasgow que viatjava sol i va estar entusiasmat de sumar-se a la ONU. Un homenàs de dos metres que havia d’anar tota l’estona capcot en els trens vietnamites.

I clar, el bar mòbil del tren, aquella nit va acabar existències literalment. Fins i tot, en el nostre intent per comprar una ampolla de vi, vàrem sumar a la ONU a la cambrera vietnamita que amb grans somriures es negava a rebaixar-nos el preu de l’ampolla. Finalment però no va poder resistir-se als nostres persuasius encants.

Una nit divertidíssima que es va trencar una mica quan l’única ampolla de vi de tot el tren va explotar a les mans de la cambrera víctima del desconeixement d’ella de les lleis de la física aplicada a l'obertura de taps.

I la ONU servir, servir no serveix per gaire, però és un guateque fantàstic en el que a part de passar-t’ho pipa, si vols, pots aprendre alguna cosa i tot. Per exemple el concepte “LOGOM”. Una paraula que només existeix en danès per qualificar el que és abstracte, inquantificable. És alguna cosa així com l’entremig entre poc  massa, entre tot i res, fred i calor, tan abstracte, que resulta d’un absurd que ens va captivar.

Dormir no vàrem dormir gaire, però el camarot dels germans Marx queda a la memòria d’aquest viatge.