Preparats, llestos...

Bé més aviat preparant-nos i enllestint.

Ja tenim fetes totes les gestions essencials: bitllets d'avió d'anada i tornada i visat vietnamita. La gestió de visats és viscuda amb un sentiment contradictori: pel que suposa, pel que permet esperar i pel trofeu. Suposa gestions, papers, cues i taxes. Fa esperar més cues en aeroports i passos fronterers, així com un control primmirat. Però al final, els visats complicats de gestionar acostumen a ser els que més llueixen en l'àlbum de records que és tot passaport.

Estem enllestint la ruta i el pla de viatge. I preparant l'equip. Preparar l'equipament per un viatge que faràs sense comptar amb la mà opressorament protectora de les agències és la part més divertida de l'avantmatx.

L'equipació comença per on sempre: motxil·la, cantimplora, navalla i un cap de cordill. Durant mil·lenis, les dones i homes que es disposen a iniciar un viatge comencen a equipar-se amb aquests quatre punts cardinals de les necessitats humanes. Sobre això, nou kilos per cap de roba, calçat, farmaciola, productes d'higiene, càmeres de fotos, documentació...

Com sempre a aquestes alçades, la Vidal es fa la lànguida i em dóna peixet a base de carregar-me les tasques més enutjoses. Durant aquests dies, la lonleyplanet encara està a la meva bossa. Per poc temps. Just en el moment en que l'avió comenci a enlairar-se les paraules fatals seran pronunciades: "em deixes la guia un momentet?" I ja no la tornaré a veure fins el vol de tornada, mitjançant la fòrmula litúrgica "pots guardar tu la guia una estona?"