Khao San, Bangkok

Dia 1

Aturada tècnica a Bangkok. Una nit entre el vol que ens porta de Barcelona i el que ens ha de dur a ciutat Ho Chi Minh (Saigon).

Anem a refugiar-nos a Khao San, que arreu ens recomanen com a aturada logística. I cal dir que supera les nostres expectatives al respecte. En 800 metres de carrer proliferen els hospedatges econòmics, bars, parades de menjar al carrer, "mercadillos" de roba, sastreries (si voleu fer-vos un traje a mida no trobareu millors ofertes), massatges tailandesos, peixets d'aquests que et mengen els peus, tatuatges, amor mercenari, agencies d'excursions.... tots els tòpics de Tailàndia en un passeig d'un quart d'hora.

Algú ens va comentar, que quan plovia, Bangkok tenia una similitud a la ciutat d'una famosa pel·lícula de ficció, ...és cert. Cau una fina pluja, però persistent, que entre les llums de neó, el moviment continu de la gent, els plàstics per protegir la roba, el menjar, les senyores amb barrets triangulats oferint-te gatgets estranys, putes, borratxos... bladerunner!

Ens conformem amb pensió, uns noodles a peu dret i una copa en un terrat on tots els clients som guiris i tot el servei tai. Crida l'atenció la quantitat de grups de mascles (no ibèrics) amb una necessitat imperiosa de mostrar i marcar muscle i a la recerca i captura de carn.

Per cert, tenim comprovat que és completament infundada la llegenda que a Tailàndia hi hagin mosquits. El que hi ha són piranyes alades per a les quals el Relec és la salsa amb la que amaneixen els plats.