Un laosito a la maleta

Dia 14

Luang Prabang (Laos)

Recent sortits del tren, amb les lleganyes encara enganxades i les agulletes ben presents per allargar el record de la vietcamikace a la nostra memòria, ens encaminem cap a l’aeroport.

Avui deixem Vietnam amb la convicció de que hi tornarem i amb el sentiment de que ens ha faltat més temps. Vietnam és un país increïble ple de contrastos. La “tristesa” pel que ens hem deixat pel camí però, no oculta la felicitat pel que hem conegut.

Així, arribem al nord de Laos per aire. Les vistes des de l’avió són un espectacle de verds, i milloren quan comencem a aterrar.

Abans de començar a preparar el viatge, el nostre coneixement de Laos és limitava al fet que era el país on van trobar a Roldán. Ara sabem que Laos és un país de gran bellesa, però també amb una dura història. Durant la guerra del Vietnam contra Estats Units, era part de la ruta Ho Chi Minh, que s’utilitzava pels vietnamites del nord per abastir el Vietcong. Així es va convertir en la diana predilecte dels bombarders americans. Per acabar-ho d’adobar, els nois de Langley es van dedicar a armar una guerrilla anticomunista formada per tribus Mong. Laos, és el país més bombardejat de tota la història en una guerra en la que ni tan sols va estar mai oficialment implicat. Encara a dia d’avui troben una gran quantitat de projectils actius arreu del país. És també un dels vint països més pobres del món. En l’actualitat basa el seu creixement econòmic del 8% en deixar que els xinesos espoliïn a cor què vols els seus recursos naturals, i tenen en conseqüència un greu problema de desforestació. Això sí, s’estalvien la despesa electoral, en gaudir d’un règim de partit únic amb la correlativa corrupció a tots nivells.

Tan aviat com baixem de l’avió en aquest aeroport de províncies, ja comencem a veure mostres de la idiosincràsia del país. Heu vist mai un oficial de duanes simpàtic? Aquí ens va rebre amb un somriure i amb tota amabilitat ens anaven conduint per les diferents guixetes per treure el visat i el segell pertinents.

Tenim tota la intenció de que aquest sigui un dia de relaxament i recomposició, així que sortim preparats per frenar la marabunta de taxistes i pseudo taxistes a la caça del turista de torn. Però a Laos les relacions no funcionen així. A la sortida, la calma. Un grupet de conductors ens miren amablement i ens senyalen la guixeta on hem de treure els tiquets de transport.

La Vidal que és una persona amb alts nivells d’intolerància amb determinats col·lectius, es nega a que proposem de compartir el taxi a una parelleta d’espanyols que han fet el vol amb nosaltres i que presenten tots els indicis de “turistes místics per l’orient”. Tenint en compte el canvi del Kip, tampoc ens arruïnarem.

De camí cap a l‘antiga capital tot és verd i frondós. Cap indici del brogir de les motocicletes de Vietnam. La vida transcorre tranquil·lament a les voreres de la carretera. La segona ciutat més important de Laos, apareix com una construcció harmoniosa entre natura i petites casetes de màxim dos nivells. 

L'hostal que hem localitzat està situat en el carrer principal. El més transitat, ocupat abastament pels turistes. Però aquí, tothom sembla abduït per una calma exquisida. Restaurants, botigues i tuc-tucs que, en qualsevol altre lloc serien sinònim de converses sorolloses, cotxes i música a tot drap. No a Luang Prabang. Creiem que va ser en aquell moment en el que vàrem decidir allargar l’estada un dia més.

El ritme i la manera de la gent de Laos ens atrapa. Tot es fa de manera pausada, i a l’hora eficient. Tot es fa amb suavitat i amb cura, amb molta amabilitat. La coses es tracten amb delicadesa, gairebé amb tendresa. No hi ha manera de sentir ningú parlar a crits. Tot ens convida a fer una estada de les de “dolce fare niente”.

Després de dos viatges nocturns en tren i dos dies de caminar per les muntanyes de Sapa, les nostres motxilles comencen a poder ser considerades armes biològiques, així que aprofitem per descansar, fer bugada, buscar l’excursió del dia següent, connectar-nos a internet, escriure, tornar a descansar... i menjar bé.

En poques coses s’assembla Laos a Vietnam, i feliços comprovem que el menjar continua sent fantàstic. Després del menjar vietnamita fortament especiat, a Luang Prabang ens trobem amb un gastronomia que és reflex de la gent que veiem pel carrer, suau i plena de matisos. Deliciosa.

Així, mediterràniament, vàrem acabar el dia davant una ampolla de vi francès i un menú degustació de la gastronomia laosenca a preu de menú de migdia, al meravellós bistró l’Elephant, un restaurant de categoria que ens havien recomanat el Josep i la Samantha.

L’endemà ens espera l’aventura.