Un altre Vientiane: el mercat nocturn

Dia 17, nit

Vientiane

I amb els gats sortim també nosaltres. Aparcades les nostres muntures, ens endinsem a peu pels carrerons que s’amaguen darrera el Museu Nacional de Vientiane. Sota una il·luminació pèssima, els laositos juguen a la petanca a la fresca del capvespre.

Resseguint els carrers i les indicacions dels vientianencs, trobem una explanada on la nit és de mil colors: el mercat nocturn de Vientiane. En diuen “mercat”, però a casa, seria la fira de la festa major. En l’explanada a l’aire lliure trobem un carreró fet per paradetes de menjar on el protagonisme el tenen les fritures. Centenars de persones, totes laosianes cap guiri a banda dels intrèpids viatgers, reclamen les seves brotxetes: de pollastre, de peix de riu, de porc... o com va fer la Vidal, que és una persona gastronòmicament inquieta, de ratpenat. Bé, si hem de ser honestos, va descobrir que era de ratpenat després d’haver-se-la menjat sencera, si bé es cert que un cop sabut no va sentir basques. La Vidal s’estima a tots els animals per igual, sobretot si estan en brotxeta.

I com no podia ser d’una altra manera, entre les paradetes... motos! Molts laositos i laosites s’acosten per aquí en moto, compren les brotxetes, el pollastre, o el cap de porc sencer, les begudes, ho posen al cistell i cap a casa. És la versió laosiana del fast food.

A continuació de les parades de menjar les atraccions, encapçalades per la nòria. És divertit comprovar que les atraccions coincideixen bàsicament amb les de les fires del nostre país només que versionades a la laosiana. Aquí no hi ha escopetes d’aire comprimit, però tiren els dards contra globus de color verd. La rifa del “perrito piloto” és una mena de bingo que atrau les masses. No hi falta tampoc una versió tendrament precària d’autos de xoc.

En definitiva, que vam fer una nit de fira on vam trobar tota la gent de Vientiane que no vam veure ni als arcs “de la victòria”, ni als temples monumentals ni al costat de les pedrotes que surten als bitllets.

I com sempre, és on hi ha la gent on acabem trobant la gràcia de Vientiane.