Sobre l’arena un toro envesteix , les mans endavant, el cap baix, l’armament de front. Un home vestit de San Fermín el sobrevola, s’intueix que després d’haver-se autopropulsat d’un salt i remata de cap una pilota de futbol. Heus aquí, oh síntesi perfecta, minimalisme folklòric, l’essència de l’espanyolitat.
Sota d’aquesta imatge la fotografia del que hem de suposar que és la versió vietnamita, de la versió turística d’una paella.
Aquests dos cops d’efecte visual són els arguments del reclam del restaurant Pacharán, al costat del palau de l’opera de Ciutat Ho Chi Minh, que anuncia plats espanyols per qui vulgui apropar-se a la ibèrica gastronomia.
Amb déu i ajut aconsegueixo arrossegar pel braç a la Vidal, embadalida per la promesa de sangría, de la porta de les temptacions i per la curiositat de preguntar si tenien pacharan.
CALIA preguntar si tenien patxaran!
ResponElimina