Sambaidi Vientiane… qué poca gracia tiene, la jodía

17 i 18

Vientiane

Vientiane, Vientiane… què dir de Vientiane? La capital de Laos, plena de temples, afrancesada… i poca cosa més.

Arribem després de nou hores de viatge en bus diürn per les “carreteres” laosianes, un viatge que francament es va fer curt gràcies als paisatges que s’anaven veient per la finestra.

Ens allotgem prop del centre i anem a sopar a Le Provençal. Un restaurant afrancesat amb un fil musical destacable i una carta encara més lloable. Per alegria del nen, la carta inclou tripes a la francesa. També cal dir que després d’haver tastat els callós a la madrilenya, les tripes de Porto i la tripa a la provençal, com la tripa amb cap i pota a la catalana, no hi ha res.

Al dia següent, cavalcant les nostres bicis amb les marxes encallades, anem a cercar els monuments de la ciutat: un arc de triomf horrorós construït pel règim amb el ciment donat pels EUA per a fer l’aeroport (potser per això, aquí el coneixen com a l’arc de la victòria), els temples i una pedrota que surt als bitllets. Als temples, el més divertit és el buda en construcció estirat a la fresca. I el més sorprenent que, on cobren, els estrangers paguem molt més que els autòctons. Bé, de fet nosaltres no paguem res, perquè el Querol no acabava de veure entrar a un temple-museu de buda, i la Vidal es va indignar i ens vàrem negar a entrar-hi. Deu ser que els estrangers, hem de fer més mèrits amb buda i per això hem de contribuir més.

Ventiane és una barreja entre Saigon i Luang Pravang. Té de bo que és una ciutat tranquil·la, i malgrat tot, pots trobar espais silenciosos amb cert interès. Però francament, té poca gràcia. (En aquest punt el Querol vol fer constar que no comparteix la mania de la Vidal de criticar Saigon).

En definitiva, que durant el dia li trobem poc interès a aquesta capital, a banda de l’excel·lent menjar a Le Provençal i al Maphet, un excel·lent restaurant especialitzat en oferir una versió modernitzada de la cuina tradicional laosiana. Es tracta a més d’un projecte social de desenvolupament comunitari i de promoció de joves en situació de risc social. Amb la benedicció del Partit, com demostra la bandera amb la falç i el martell que oneja a la façana.

Si bé no tenia cap atractiu destacable, sí que era curiós passejar pel China Town no oficial. A Ventiane. La població xinesa ha crescut després dels acords d’ambdós règims, i hi ha una zona on es concentres especialment i on pots trobar els seus comerços. Per un moment, bé podries creure que has fet un salt a el seu país.

 A la nit, però, surten els gats a passejar...